Baixesa

La praxi política està submergida en la baixesa. Els pols se separen cada dia més. La situació és tan cor­rosiva que al ciutadà li és impossible entendre les polèmiques. Tant l’actitud del ministre Xavier Espot de facilitar als consellers generals els moviments bancaris familiars previs a la intervenció de BPA, com la del ministre Jordi Cinca de dipositar al despatx del síndic general la informació d’Orfund després de la polèmica dels papers de Panamà, hauria de ser per higiene democràtica el que s’hauria d’exigir amb total normalitat dels nostres càrrecs públics. Si em permeten, però, hi ha un punt de trampa en tot plegat. De l’oposició, per descomptat, perquè es fa un fart de demanar dimissions quan esclaten polèmiques, però no fiscalitza la informació facilitada, segons ens explica el síndic general que custodia els documents de Cinca i que cap conseller ha consultat. Però del ministre, també, perquè tot i que un acte com aquest li dóna arguments per netejar la imatge, sap que els consellers consideraran que hi ha poc a mirar perquè el que haurà presentat per pròpia voluntat no l’inculparà de res i, en un petit país com el nostre, difícilment algú voldrà ésser assenyalat com el que va anar a mirar quin ull de poll podia trepitjar-li. És evident que cada dia es fa més urgent una llei de transparència, perquè el que un espera dels seus representants polítics –majoria i oposició– és un exercici real de transparència des del primer dia que ostenten el càrrec i, per suposat, quan esclaten les polèmiques. I això no vol dir una altra cosa que facilitar a tothom l’accés a la informació i no únicament als consellers generals i sense sortir del despatx del síndic.