Sovint hem escoltat, o hem fet servir, l’expressió “informació és poder”, en referència que aquells que disposen de tota la informació ostenten un poder per sobre d’aquells que no hi tenen accés. A més, s’hi afegeix que en l’actualitat, amb tants canals de comunicació, circula una gran quantitat d’informació, una sobreinformació que esdevé, malauradament, inútil. La resposta acostuma a ser la utilització d’una altra expressió “llums i taquígrafs” o la demanda de donar visibilitat a tota la informació de forma qualitativa. Només així podrem prendre decisions per nosaltres mateixos, prendre partit o inhibir-nos. Un dels principals problemes que té el cas BPA des del primer dia és el de la informació. Tot arriba al ciutadà a través de filtres, per part del Govern i per part de la cúpula de BPA, cosa que ha provocat un xoc de trens que ha conduït encara més a la foscor informativa i a la desorientació ciutadana, generant un sentiment de frustració perquè no entenen res. La comissió especial era una bona eina per donar llum a tot l’afer. Per allí hi han passat, passen i hi han de passar bona part dels protagonistes i hauria estat molt útil per al ciutadà que les compareixences fossin públiques, fins i tot retransmeses en directe. Potser no en trauríem l’aigua clara, però de ben segur que una mica més de coneixement tindríem. A canvi, l’únic que en traiem són valoracions polítiques al final de les compareixences sense saber quin ha estat el relat del compareixent o només sabent-lo a través del prisma d’una mirada. Seria d’agrair que els nostres consellers ens tractessin com a adults i obrissin les portes a tots els debats, especialment als de gran interès general.