Les polítiques basades en el neoliberalisme i en una visió estrictament economicista condueixen inexorablement a anihilar aquelles iniciatives socials que no reportin un bé econòmic, i arriben a l’extrem de valorar les polítiques socials com a negatives per al desenvolupament econòmic d’un país. No dic res de nou, res que no se sàpiga ni hagi expressat altres vegades, però ho recordo després de llegir les reaccions que hi ha hagut, tant de polítics com de responsables institucionals com d’opinadors, a l’hora de valorar la ILP que proposa allargar el període de maternitat fins almenys sis mesos. Totes les valoracions s’han fet des d’un punt de vista exclusivament econòmic en una connotació clarament negativa. Aquestes mateixes opinions, i com si es tractés d’una manera de netejar-se la consciència, de forma global valoren positivament la iniciativa. En canvi, no he escoltat parlar de guany social, ni de benestar familiar, o dels avantatges per a la conciliació laboral, dels aspectes positius per al creixement de l’infant o de l’exercici en plenitud de la maternitat i la paternitat, coses totes elles que reporten caminar cap a un tipus de societat més justa, més solidària i més humanista. Tampoc esmenten els costos socials que genera l’actual situació, molt probablement més nombrosos que els econòmics. Certament deu fer-se difícil en l’imaginari d’algú que només es mou en taules de fulls de càlcul valorar el saldo positiu que ens deixa una iniciativa com aquesta. Heus aquí la diferència de mirades en un tema que desperta una gran consciència social entre la població.