El vestit de l'emperadriu

“Seixanta-dos comtats, 16 mesos, tres debats, dos oponents i 6 vestits negres més tard, gràcies a tu, estem aquí”. És el missatge que Hillary Clinton va escriure a les xarxes l’endemà de la seva elecció com a senadora dels Estats Units. Això dels vestits no era casual. Primer van ser els vestits negres, després, els impecables vestits de jaqueta i pantalons amb què espera accedir a la Casa Blanca. Conscient –ja quan era primera dama– que seria escrutada sense descans pels mitjans de comunicació, Hillary Clinton va tractar, en la seva primera campanya l’any 2000, de destruir tot el desig de parlar de la seva roba, en benefici de les seves idees. Gairebé durant tota la campanya va portar el mateix vestit amb americana negra. Va ser un cop magistral: l’evidència, que una dona podia eliminar els comentaris sobre el seu aspecte físic, simplement fent el mateix que fan els homes: un vestit i diversos complements bescanviables. L’avorriment no interessa. I tot plegat seguint una estratègia clara, de la qual ja en va ser precursora, ara fa uns anys, la cancellera alemanya, Angela Merkel. El missatge és clar: deixa de parlar, si us plau, de la meva roba. En el seu darrer debat, el vestit blanc que la va encarar contra Trump portava implícit el color de les sufragistes, un missatge subliminal que no ha passat desapercebut als analistes. Veurem de quin color escull el vestit jaqueta de la proclamació si resulta escollida com a Presidenta: no ho dubtin, serà blanc, blau o vermell, algun dels colors de la bandera americana. I és que no hi ha res casual, ni tan sols quan pretén ser-ho.