El votant del republicà Donald Trump és, segons els analistes, un home de més de 50 anys, blanc i sense gaires estudis. Aquest és el perfil que ha catapultat al despatx oval contra pronòstic i de sorpresa un empresari milionari, misogin i racista. L’“America First” s’ha imposat a l’“Stronger together”. Però, per què triomfen els discursos populistes, de dretes i d’esquerres, a tants països? A França, el FN de Marie Le Pen té possibilitats reals de liderar el país, al Regne Unit, l’Ukip, que va aconseguir el Brexit, el triomf de la ultradreta a Àustria, la pujada a Alemanya dels extremistes d’AfD o els demòcrates suecs, per exemple. Partits que tenen en comú el rebuig a la immigració, el tancament de fronteres als refugiats, el nacionalisme extrem i el proteccionisme econòmic estan cada vegada més presents als governs. El descontentament del poble per temes com la corrupció, la manipulació, la davallada de la classe mitjana, la baixada dels salaris... ha fet que una part de la població focalitzi el seu vot de protesta en personatges histriònics, enfants terribles que prometen, com si d’emperadors es tractés, acabar amb l’establishment i eradicar els focus dels problemes socials. Seguint aquests dies les eleccions nord-americanes recordava un dels millors discursos polítics que mai he llegit i que precisament demana el contrari. “I have a dream”, de Martin Luther King, on l’aposta pels drets, la igualtat i la tolerància han de convertir en real un somni de molts. “I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character.”