la seca, la meca i...
Andorra Shopping
Unificar l’eix comercial d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Reorganitzar el tipus de comerç segons quatre zones definides. Traure noves marques i començar a veure –i a ensenyar– Andorra com un tot i no com una suma de parròquies. Sona bé. Sona molt bé, de fet. Per primera vegada en molts anys tinc la sensació que s’està implementant un pla pensat en clau de país. Una altra història és que funcioni millor o pitjor, però és que això forma part del risc que qualsevol govern corre quan posa en marxa un nou projecte. S’haurà de veure. Tot i això crec que hi ha alguns matisos que caldria tenir en compte: una de les accions que es tiren endavant és la creació d’un consell anomenat Andorra Shopping –quina mania de posar noms anglesos a tot– que té com a missió la implementació i el desenvolupament del pla. Un consell en el qual trobo a faltar les associacions de comerciants. Si realment es vol avançar cal que tots els implicats hi puguin dir la seva. Això i facilitar l’obertura de nous comerços –adaptats a cada zona– prioritzant la tematització de barris –com la restauració al nucli antic d’Andorra la Vella– o el comerç de proximitat fora de les grans zones comercials. A això caldrà sumar-hi prou valentia per posar en marxa accions que facin que als propietaris de locals buits els costi diners tenir-los tancats. Amb impostos sobre espais tancats, bonificacions sobre espais llogats i ajuts en forma d’exempcions fiscals al petit comerç en les zones més depauperades, com Encamp o Príncep Benlloch. Tenim un pla. Ara només cal que sigui global i no deixi ningú de costat.