Fa molts anys –i ara no en recordo ben bé el motiu, però penso que buscava informació sobre els passadors– em va venir a veure a la feina una venerable senyora quebequesa, molt elegant, de llarga cabellera blanca. De seguida van quedar clares algunes de les seves coordenades vitals. Era jueva. De Mont-real, va afegir. Ostres, vaig pensar. Així, segur que el va conèixer. No tenim l’oportunitat cada dia de saltar-nos els sis graus de separació i deixar-los només en dos. Em vaig atrevir a fer-li la pregunta. Si havia tractat Leonard Cohen. Oh, i tant que sí, em va dir. Era un noiet trist. El recordava prou bé. Ella tenia quatre o cinc anys més que ell, i el veia allà a la porta de la sinagoga, vestit amb una gavardina llarga (i si era aquell famós impermeable blau de la cançó?), contemplant de cua d’ull les noies de la comunitat. Era tan sols un record fugaç de joventut: després els seus camins es van separar i ja no el va veure més. Aquell noiet trist es va fer gran, i va compondre una quantitat esborronadora de bones cançons i excel·lentíssims poemes. Ara s’ha mort, i a molts ens ha deixat una pena física i real. En un món cada cop més poruc i desconcertat, les cançons del noiet trist de Mont-real, en aquella simbiosi perfecta entre lletra i poesia, tan difícil d’aconseguir, ens continuaran fent companyia. Com va dir al magnífic discurs d’acceptació del premi Príncep d’Astúries (vegin-lo a YouTube i veuran què és un discurs), “la poesia ve d’un lloc on ningú no mana i que ningú no conquereix”. Al final, va tornar a casa: les veus del cor de la sinagoga on anava a contemplar les noietes ara obren el seu darrer disc. “Hineni, hineni”, canta, a la primera cançó: “Sóc aquí”, la resposta d’Abraham a la pregunta de Jahvè.