Els dos han dimitit (o potser els han fet dimitir, que vindria a ser el mateix), els dos han fet quelcom que no podien fer. Una d’aquestes persones serà fins i tot investigada. L’altra no ho crec, però ha reconegut clarament haver infringit la llei. Però tots dos han intentat sortir com a víctimes i no com a culpables. Ella va dir que plegava per la utilització política que es va fer de la seva relació laboral amb BPA. Per no perjudicar el grup parlamentari de Demòcrates per Andorra o el Govern. No per haver tingut una relació laboral remunerada sense haver cotitzat a la Seguretat Social i a través d’una societat panamenya, sent consellera general. Ell diu que deixa el càrrec per no desgastar el Govern ni el projecte de DA, o per no sotmetre a més pressió el Govern. No per incomplir una llei, havent cobrat de BPA durant un any i mig, exercint al mateix temps de ministre. Tots dos pretenen sortir com a herois, com a maltractats o com a víctimes. Això és el que pensen a DA? L’oposició, evidentment, no pensa el mateix. Cap dels dos no ha dimitit per haver fet el que no podia fer, per haver intentat amagar coses mal fetes, perquè s’han destapat les seves històries... Però no són víctimes, en tot cas són culpables o presumptes culpables. Ho són ells i no la premsa digital estrangera, com ens volen fer veure. Les veritables víctimes som els residents, electors o no, que hem d’aguantar tot això i altres persones que encara, de moment, no s’han fet passar per víctimes i aguanten estoicament al seu lloc.