Ressaca electoral

La primera setmana de l’era Trump ha donat molt de si i encara no és president! En cap de les darreres escomeses electorals nord-americanes –ni el 2000 amb el final judicialitzat del duel Bush-Gore a Florida– el prime time post­electoral havia estat tan mogut. Les notícies i filtracions més o menys interessades sobre les desavinences, dimissions, desercions i altres minúcies de l’equip que ha de fer la transició de poder cap a la Casa Blanca i de dins l’administració, no són gens tranquil·litzadores. Dona la sensació que si bé Donald Trump tenia un pla per arribar a President, sembla que no hagués pensat en l’endemà. Cert o no, en les primeres declaracions públiques d’intencions com a president ha rebaixat la seva bel·ligerància populista. De moment, els 11 milions d’immigrants indocumentats que havien de ser expulsats del país, s’han reduït a 2 i el mur fronterer amb Mèxic ha esdevingut una “tanca”. Sorprèn també, almenys des de la llunyania, la contundència amb la qual s’han manifestat al respecte significats estats i ciutats de tradició demòcrata. Un fet que mostra, més enllà de la crítica gratuïta que sovint llancem contra els EUA, una fortalesa i una autonomia política davant el govern federal, democràticament envejables. A Espanya, el partit que governa, podrit per la corrupció, no tan sols continua governant gràcies a la connivència del que hauria de ser “l’oposició”, sinó que, segons les enquestes, ha guanyat suport electoral popular. Totes les comparacions són odioses. Per cert, i només a tall d’anècdota, avui és 20-N. Tot lligat i ben lligat!