La seca, le meca i...
Més actitud
Estem en un país espectacular, de natura, envoltat de muntanyes, amb escenaris de pel·lícula i racons prohibits. En pocs quilòmetres tenim els privilegis de les zones de muntanya i les comoditats de la city. Som de poble però tremendament cosmopolites. Som rurals, de fred i de sacrifici. Acollim milions de turistes que no abandonen, tot i les cues, el desig de visitar-nos.
Tenim motius per sentir-nos orgullosos de l’entorn, la calidesa i diversitat cultural del nostre poble. Som generosos, integradors i país d’acollida per a tots. Evidentment tenim problemes, una imatge internacional darrerament tocada, equilibris difícils de fer als dos costats de les fronteres i la por a un futur incert, uns problemes de les societats com les nostres.
Per això, i en uns moments en què estan tan de moda els temes de motivació, ajudem amb la nostra actitud oferint una bona acollida. Quantes vegades trobem cares llargues, tristes i melancòliques... conformades que caminen sense rumb entre els papers de qualsevol oficina, darrere el taulell d’una botiga, supermercat o empresa. Fent una feina que no els agrada, i fent de la seva apatia una mala imatge del país. Inventant excuses per justificar la poca acció. Actituds passives darrere un vestit i corbata omplen les hores amb la mirada perduda… Sense sentit, vivint com en una gàbia de rates que fa voltes. Perdent la passió per allò que tens et tornes insensible, en canvi. Imprimiu quelcom en cada acció, dediqueu un somriure als que us envolten i doneu la mà a algú quan cau, i rieu i ploreu i somnieu, però no sigueu indiferents.