Santa Rita

La mort sobtada de l’exalcaldessa de València, exmembre del Partit Popular i, no obstant això, senadora del Regne d’Espanya, ha deixat el PP amb les vergonyes a l’aire. Als mateixos personatges que fa quatre dies la van obligar a donar-se de baixa del partit, menyspreant-la i fent-li el buit com si d’una empestada qualsevol es tractés, arran de la possible implicació en l’operació Taula; els ha faltat temps per sortir en tromba a defensar-la. El PP ha tancat files i Rita Barberá és “innocent, honrada, gran política, millor persona... i màrtir!” Perquè la culpa de tot el que li ha passat, i més, és dels mitjans (els no afectes, és clar) i de les xarxes que s’hi van abraonar, assetjant-la sense miraments. Ella que havia dedicat tota la seva vida en cos i ànima a València i al PP, ara resulta que és una santa. Per si algú no ho recorda, entre altres perles, Rita Barberá va fer befa i mofa dels familiars de les més de 40 víctimes de l’accident del metro de València. Costa de creure que en més de vint anys com a alcaldessa plenipotenciària de València i com a pal de paller del Partit Popular valencià, no tingués cap mena de coneixement de la corrupció que campava a la brava pel partit, l’ajuntament i la comunitat. Costa de creure que tot es resumís en regals de Vuitton i donatius de 1.000 euros al partit. Costa tant que el Tribunal Suprem i la fiscalia anticorrupció van donar ordre d’investigar-la. Lord Acton, historiador, va deixar escrit: “El poder tendeix a corrompre, el poder absolut corromp absolutament.” L’actuació del PP es qualifica per se; tot continua lligat i ben lligat. Santa Rita, Rita...