El 19 i 20 de novembre es va celebrar a Sant Julià de Lòria la quarta trobada de microproductors de vi d’Andorra, amb una bona colla d’estands (61) de diversos països, majoritàriament catalans (32). No entraré a valorar la mancança d’un microproductor dels quatre lauredians, ja s’ho faran... El que sí que vull valorar és el fet que alguns d’aquests productors es queixessin de la baixa assistència de públic professional, que em recorda molt l’abandó dels productors francesos en una altra fira del vi celebrada fa uns quants anys a l’antic envelat, deixant-lo pràcticament buit, amb les mateixes queixes: ells no havien vingut aquí “per servir copes de vi, sinó a vendre.” Celebro que un conseller de comú digués: “Estudiarem la millor fórmula per millorar el següent esdeveniment.” Les fires es poden fer de tres maneres: una per al públic en general (que si fa bon temps vindrà, segur), una d’exclusiva per als professionals i una altra de compartida per a professionals i consumidors. Si es fa tan sols en un cap de setmana, difícilment els restauradors hi assistiran (altra feina tenen aquests dies) i tampoc no hi assistiran gaires majoristes (que ja tenen els seus productes escollits i posats al mercat i no es volen barrejar mai amb el client final). És necessari, així, fixar almenys un parell de dies laborals exclusius per a professionals del sector, amb les degudes invitacions, informació i publicitat. El client final continuarà, així, comprant el que troba al mercat, que no seran precisament els nous productes presentats a la fira, ja que el majorista no els importarà.