Hauria sortit el llibre sobre Jordi Cinca i el seu pas per Orfund en els termes que està escrit si el ministre hagués fet les denúncies pertinents des del primer dia? És una pregunta que malauradament ja mai tindrà resposta, malgrat que estic convençut que almenys sí que hauria dificultat la publicació si Cinca hagués actuat judicialment, tal com havia anunciat, per tallar de soca-rel les manifestacions que sortien als mitjans –m’és igual si són digitals o escrits, espanyols, francesos, catalans o andorrans– des del moment que el seu nom formava part dels anomenats “papers de Panamà”. No vull que se’m mal interpreti, però no fer-ho en el seu moment va deixar un tel d’ombra complex de gestionar. Ja sé que se’m pot dir que no hauria servit de res perquè fes el que fes, com que la voluntat és “desestabilitzar el Govern”, els enemics d’aquest executiu haurien actuat igualment. De la mateixa manera, amics i companys es mostren incondicionalment al costat del ministre. Això és la humanitat: amors i odis, enfrontats i incondicionals. Però, i la resta de persones que segurament són la immensa majoria, aquells que no tenen adscripció política, que s’ho miren tot de lluny i amb escepticisme i que probablement van sentir la paraula Orfund per primer cop l’abril d’aquest any? Jordi Cinca des del primer dia ja hauria hagut de portar l’afer davant de la Justícia –i ho vaig escriure en el seu dia donant-li el meu modest parer–. Trencava així qualsevol tel d’ombra que haurien pogut generar les publicacions. Si era més que previsible, com ha declarat, que un llibre així acabés publicant-se i si aquest només és un compendi de tot el que ha anat sortint, encara amb més raó calia actuar abans.