M’agrada la política, seguir els congressos, escoltar les sessions parlamentàries. M’agrada aprendre dels homes i dones que dirigeixen els països i aquells que exerceixen el control sobre la seva gestió. M’agrada la política ben entesa, neta, hàbil en paraules i honesta en fets. M’agraden els polítics nobles que fan aquesta feina perquè hi creuen i no perquè busquen un lloc de poder o de guanyar diners. M’agraden els discursos ben estructurats, amb unes gotes d’ironia que fomentin la confrontació pacífica. M’agrada donar joc per poder veure després si he endevinat o no les cartes. No m’agrada veure homes i dones que busquen cadires on seure i exercir funcions de vassallatge o omplir-se les butxaques. No m’agrada veure polítics i mandataris que llegeixen les seves intervencions sense ànima, amb la mirada perduda esperant passar desapercebuts i no ser objectes d’una portada. No m’agrada veure com no saben sortir d’un guió que segurament no han fet ni ells. No m’agrada que el simplisme i el tòpic de qui dia passa any empeny siguin la tònica i el lideratge; i els projectes de futur engrescadors, l’excepció. Necessitem, i en èpoques de crisi més, persones talentoses, brillants, amb bona retòrica però sobretot que lluitin pel bé comú. Homes i dones responsables, generoses, que sacrifiquin la seva projecció en el sector privat per fer un servei de país. Desterrem la ignorància, la mala educació, la cobdícia i la mediocritat. Busquem l’excel·lència i tornem a fer de la política una de les més dignes disciplines.