Sí, ho reconec, m’agrada el Nadal… com diu la cançó, la música, els llums blancs que il·luminen els carrers i les olors enmig de la fredor i la neu. M’agrada dibuixar núvols en els somnis i pintar de rosa les meves il·lusions. M’agrada pensar en un món millor en pau i amb felicitat. M’agrada el somriure sincer i el tacte de la pell davant la llar de foc. M’agraden els silencis plens, mirar als ulls i saber del cert que no és necessari dir res. El Nadal és un bon moment per fer un treball d’introspecció sincera i honesta amb nosaltres mateixos. Deixar enrere el que no volem i projectar-nos cap a un nou escenari més arriscat però més feliç. També és un moment de prendre decisions, d’avançar, imparables tot i que insegurs. Hem d’arriscar, abandonar les teories del proteccionisme que embolcalla els nostres instints i deixar-nos endur per les intuïcions. Escoltar la nostra veueta interior, la que sap que no ens equivoquem, la que ens guia més enllà de la raó i permet que aconseguim l’èxit i que superem les nostres pors. Vivim en una guerra de trinxeres de la nostra quotidianitat on amaguem les misèries, les nostres febleses i mentides darrere l’escut protector. Amb la capa de superherois sortim al carrer per convèncer tothom que som aparences, un miratge que fuig quan intentes atansar-t’hi. A l’altre cantó del mirall no som reals, som ficticis i no permeables. Siguem més forts, més nobles amb les nostres conviccions, més honestos i sobretot més autèntics. Siguem nosaltres mateixos i busquem la fe, l’esperança i l’amor aquest Nadal. Pintem ales a la nostra il·lusió, alcem el vol.