Dibuixar Milà

S’acosta el cap d’any i és aquell moment màgic en què tothom comença a fer llistes, resums i, sobretot, relacions de bons propòsits, convençuts que coincidint amb el salt del calendari es produirà un entorn propici, qui sap si màgic, per al seu acompliment. No hi fa res que l’experiència ens demostri que totes aquestes elaboracions responen només a la fal·lera que els humans tenim de classificar-ho tot, de provar de trobar una lògica al caos. Les nostres llistes són, a més, d’una enorme domesticitat. Tenen, per dir-ho d’alguna manera, un perfil baix. Abans, sí que en sabien, de fer llistes. En tenim una escrita per Leonardo da Vinci pels volts del 1490. Si la comparem amb les nostres, plenes d’intencions de deixar de fumar, aprendre anglès i anar al gimnàs, ens adonarem com de pobres són les nostres vides. Leonardo tenia la intenció de preguntar a un comerciant florentí com s’ho feien a Flandes per patinar sobre gel. També volia examinar les característiques d’una mena de ballesta inventada pel mestre Gianetto, aprendre a fer la quadratura del triangle, aconseguir un manuscrit del Vitolone –que estava a la biblioteca d’un convent de Pàdua– sobre òptica. I, com qui no vol la cosa, dibuixar Milà. Per a nosaltres, que essencialment ens proposem no criar més panxa durant aquest frenesí festiu, la llista de Leonardo ens revela la mida exacta de la nostra feliç i confortable petitesa. Bona entrada d’any!