Som-hi que no ha estat res! Tornem a tenir un calendari sencer per estrenar. Si seguim el guió, després de Reis, a més tardar hauríem de començar a posar en marxa tots els bons propòsits que, també segons el guió, hem redactat amb tota la diligència del món. Però la marmota ataca i el seu dia s’ha convertit en any i els propòsits de tota mida acabaran acumulant pols. Aixecant la vista, la cosa no millora. Trump acollona, ja està desfasant abans de començar a manar oficialment. Putin somnia en la Rússia dels tsars. Erdogan neteja casa seva de tal manera que Kim Jong-un al seu costat és un aprenent de tercera. Europa, en general, ha quedat retratada amb la gestió de l’arribada d’immigrants que està lluny de solucionar-se. Una vergonya que ens ha de perseguir per sempre com un dels episodis mes foscos de la nostra història. Una història en la qual es repeteix l’ascens de partits populistes i xenòfobs... En un món entregat al diner com a mesura de totes les coses. Amb el capital entregat amb més determinació que mai a l’eliminació de l’Estat del benestar. Però de cap manera podem perdre l’optimisme. Hem de mirar cap al futur en positiu. Tant hi fa que no acomplim els bons propòsits, Tant hi fa que el món funcioni com el cul. Tant se val que les coses no siguin exactament com les volem –mai ho seran del tot, si és que s’hi acosten–. En aquest nou any vell que comença i encara que vostè no s’ho cregui, no podem permetre que els dolents guanyin sempre –com els bons a les pel·lícules–. Almenys intentem-ho. Som-hi que no ha estat res!