Amb la ressaca reial a les espatlles, toca anar recuperant el pols del dia a dia. Demà, amb el desitjat retorn escolar, la normalitat s’acabarà d’imposar al parèntesi (fictici) de les celebracions nadalenques. Una realitat en la qual la cavalcada Reial de Barcelona es va blindar al pas de camions, per evitar que es poguessin repetir escenaris com els viscuts a Niça i Berlín. I de ben segur no va ser l’única en la qual es van prendre mesures extraordinàries d’aquest tenor. Encara que sigui un tema recurrent, el terrorisme integrista pretesament musulmà –l’Islam, amb totes les seves virtuts i defectes, no és això– assoleix cada dia amb més èxit una de les seves principals fites: instal·lar la por en la nostra quotidianitat. Des del simpatitzant als militants, passant pels caps i ideòlegs més radicals d’Estat Islàmic, Daeix, Dàïx o Daesh o com li’n vulguin dir; costa creure que cap ni un d’ells cregui cegament que acabaran imposant el seu model de societat a la resta del planeta. Incloent en el paquet resta del planeta els milions de fidels que no combreguen ni de lluny amb la seva obra. En canvi, sí que estan aconseguint que visquem amb la por al cos. I si no que l’hi preguntin a la família marroquina que va anar al cinema a veure Passengers i que van acabar com a presumptes terroristes. A mitja sessió el públic va abandonar la sala escuat, deixant-los sols perquè somreien i s’enviaven missatges. El motiu: eren/són sord-muts i comentaven la pel·lícula via WhatsApp. Va passar el primer dia de l’any a Torí. Podia haver estat qualsevol altra ciutat de la nostra racional, tolerant i civilitzada Europa.