Bons propòsits

El problema que el dia de Reis vagi després del de Cap d’Any, és que no dona gaire marge als bons propòsits nutricionals. El tortell de Reis és l’última fuetada gastronòmica d’unes festes carregades de sucre, greixos i alcohol. Unes dates marcades per una deixadesa, que any rere any, ens empeny a abocar-nos a la inèrcia del consum i la gola. La síndrome del 25 de desembre, en diuen. Aquella mena de gana absurda que t’agafa desprevinguda després de passar-te quatre hores asseguda a taula, picotejant d’aquí i d’allà i quan semblava que ja no t’entrava ni un sol carquinyoli més. Però entra, i tant que entra. El carqui-nyoli, un altre cafetet, ben batejat amb algun digestiu, i ara que ho dius, posa-li una galeta o un bombonet, perquè fet i fet, des de les onze del matí que piques, són les cinc, i encara que no has parat de menjar, segur que ja deu ser l’hora de berenar. Els bons propòsits, deia. Allò que penses que deixaràs de menjar quan estàs tip. Bons propòsits per a la vida, la salut i per als altres. Bons propòsits que se solen encastar frontalment amb les primeres dificultats. O el deliciós tortell de Reis, o els festius del gimnàs, o l’encara llunyà inici de les classes d’anglès. Em sembla que aquest any caldrà ser modest. I realista. Intentar ser una mica millor, dins i fora de casa, i mirar de protegir-nos d’aquesta pàtina cínica que ens envolta i que s’entesta a dir que és la nostra realitat. El problema de la realitat, és que també espera que el canvi vingui de fora i d’una llista de bons propòsits que han de fer realitat els altres. I és clar, així no hi ha manera.