Exposaré la meva opinió de la situació actual del parc temàtic lauredià, obviant aquesta vegada els deutes, els culpables i altres detalls. Crec que ens trobem en el principi de la fi del parc, penso que es tracta ara mateix d’anar tancant a poc a poc. Dos dies a la setmana, dos mesos a l’any, la cota 1.600... fins al tancament definitiu, que és el veritablement necessari i inevitable. El problema principal és que ens trobem ara mateix amb un munt de persones que hem col·locat allà dalt per treballar, que cada cop tindran menys feina i que ens veiem en l’obligació d’anar acomiadant. En primer lloc el que farem, evidentment, serà reduir salaris, doncs dubto molt que els paguem dos mesos de vacances i diners per a no fer res, i en segon lloc els acomiadaments. I tot això qui ho farà? El cònsol major? El cònsol menor? Algun conseller de comú? El consell d’administració? No, ho farà una persona que no sé ni qui és, però que vindrà de fora, sense conèixer ningú, sense conèixer el país, ni tan sols el poble, i que després tornarà a marxar tan tranquil i sense cap remordiment. Això sí, cobrant segurament una pasterada per la feina feta. Després aniran passant els dies, els mesos i els anys i ningú assumirà mai cap responsabilitat. Tampoc ningú els reclamarà mai res en absolut. El més curiós del cas és que tot aquest procés l’encarreguem a una empresa auditora, pagant una altra pasterada de la qual no disposem. No passa res, ja ho abonarem tots plegats degudament amb el foc i lloc, els aparcaments, les sancions i alguna que altra cosa més que de ben segur inventaran els elegits.