Les opinions enriqueixen, sens dubte. Crec en la pluralitat i la llibertat d’expressió, només faltaria! Però també en la rigorositat i la professionalitat, en l’educació i el respecte. No vull ni puc entendre la banalització simplificada. Els mitjans de comunicació, els públics també, som sovint el blanc d’aquells que no volen fer l’esforç de l’anàlisi. Per més que intentem fer la nostra feina amb equidistància i imparcialitat, acostumem a ser l’objectiu de crítiques sense base sòlida. Evidentment que podem equivocar-nos, no som perfectes, però donar per fet que servim un partit o determinades persones és molt agosarat. D’entrada demano respecte per la feina i pels professionals que cada dia donen el millor de si mateixos per fer un servei públic, d’informació, integració i cohesió social. Els que quan neva estan al peu de canó, quan hi ha un accident surten corrents per explicar-lo o els que quan hi ha una visita d’Estat passen hores i hores al carrer per informar. Respecte per la diversitat de mitjans, les seves línies editorials i els seus treballadors. Posats a opinar de la credibilitat no crec que els periodistes siguin els que surten pitjor en el rànquing. Veure fantasmes i conspiracions on no hi són és molt fàcil. Els nostres mitjans intenten exercir amb exquisidesa fins i tot de vegades excessiva la paritat política en els debats. No acostumo a ser corporativista ni lobbista, més aviat m’agrada escoltar tots els punts de vista. Estem farts de ser el blanc fàcil on amagar les misèries dels que no convencen amb el seu discurs. Farts de susceptibilitats i d’excuses. Defensem la nostra feina, el nostre públic i el nostre mitjà. I treballem per ser cada dia millors i més propers als ciutadans, els únics a qui ens devem.