Equitat demòcrata, populisme socialdemòcrata

Al llarg de les últimes setmanes, el Partit Socialdemòcrata ha basat la seva estratègia d’oposició al tomb de la modificació de l’article 32 de la Llei de serveis socials i sociosanitaris. Ho vam poder veure, de manera clara, durant el debat a la totalitat del pressupost, en què el president del grup parlamentari mixt, el senyor Pere López, va centrar la seva intervenció en la modificació d’aquest article; com si el debat del pressupost fos una mena de segona part del debat de polítiques socials que ell mateix va proposar a la tardor i del qual no en va sortir gaire ben parat.

Però –més enllà de la tàctica a curt termini d’alguns– no podem perdre de vista el debat de fons de la qüestió. En què consisteix la modificació de l’article 32 de la Llei de serveis socials i sociosanitaris? D’entrada, hauríem d’analitzar què preveu el redactat actual de l’article, que estableix un barem patrimonial per tenir accés a les pensions de solidaritat. Segons la llei en vigor, una persona que tingui un pis o casa de propietat com a habitatge habitual –sense límit de valor– i que a més tingui altres habitatges per un valor global de fins a 535.394 euros té dret a percebre una pensió de solidaritat.

Cal recordar que la Llei de serveis socials i sociosanitaris estableix que les pensions de solidaritat s’adrecen a persones en situació de necessitat i que es financen amb càrrec al pressupost públic, amb els diners que paguem tots els contribuents, perquè són prestacions no contributives. Per tant, això ens obliga a tenir presents sempre dos objectius: concentrar els recursos en aquelles persones que realment els necessiten i ser molt curosos amb la despesa, perquè els diners públics són –en el fons– diners dels contribuents.

És evident que una persona que, a més de tenir en propietat el seu habitatge habitual, té un altre o altres habitatges per valor de mig milió d’euros no es troba en una situació de precarietat que hagi de ser coberta amb diners públics.

El mateix article de la llei –amb la seva redacció actual– també preveu que una persona amb 118.976 euros al seu compte bancari o amb béns mobles per aquest valor –sense que computin els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat ni els béns mobles d’ús personal– pugui tenir accés a pensions de solidaritat.

El nou redactat de la llei, que a alguns els sembla una retallada intolerable, estableix els barems següents: una persona amb un immoble de propietat com a habitatge habitual –independentment del seu valor– que tingui a més altres immobles fins a un valor de 118.976 euros, podrà tenir dret a una pensió de solidaritat. D’altra banda, el barem d’estalvis al compte bancari s’ha situat en 17.846 euros i el de béns mobles –sense computar els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat–, en 58.488 euros. Ara bé, aquests criteris no són necessàriament excloents els uns dels altres i –tal com va explicar el ministre Xavier Espot en la darrera sessió al Consell General– el Govern desplegarà un reglament que establirà que els dos darrers supòsits seran cumulatius fins al llindar màxim de 76.334 euros.

A més, per esvair qualsevol dubte, el grup parlamentari demòcrata proposarà una transacció d’esmena en aquest sentit. Per tant, amb aquesta modificació no estem fent una retallada “brutal que ataca de soca-rel els drets d’una part de la societat”, com ens diu el senyor López, ni tampoc col·loca les persones “en situació de precarietat”. El que estem fent és adaptar la llei després de dos anys d’aplicació i d’avaluar les mancances que el text presentava. I ho fem, precisament, per concentrar les ajudes en aquelles persones que realment les necessiten i per continuar essent molt rigorosos i curosos en la gestió dels diners públics.

Els demòcrates hem demostrat que tenim un programa de polítiques socials avançades, transversals i especialment atent amb les noves realitats. En qüestions com l’atenció a les persones amb discapacitat, l’atenuació de la precarietat, els drets dels infants, de les dones o del col·lectiu LGBTIQ o la millora del salari mínim hem fet avenços molt significatius. De manera constant i responsable, sense fer-ne una utilització política.

Per això ens dol que s’aprofiti per fer tactisme de curta volada amb qüestions com les pensions de solidaritat. Ni tampoc ens agrada que s’intenti instrumentalitzar els col·lectius per fer populisme i intentar esgarrapar uns quants vots o recuperar a cuitacorrents el terreny perdut. I, a més, des del desconeixement. Un desconeixement que el senyor López ja va demostrar durant el debat de polítiques socials, on pràcticament només va parlar de les pensions de la CASS i es va oblidar de tots els altres col·lectius destinataris de les polítiques socials, i que torna a demostrar ara, en aquesta nova campanya: perquè és sorprenent que el líder del Partit Socialdemòcrata intenti vincular la modificació de la Llei de serveis socials i sociosanitaris amb els complements no contributius de les pensions de jubilació i d’invalidesa. Perquè aquests complements no tenen res a veure amb aquesta llei ni amb la modificació que aquests dies es debat al Consell General, ja que estan regulats principalment per la Llei de la CASS.

Un cop més, queda clar que mentre alguns treballem per millorar els serveis socials i per implementar polítiques socials avançades, tal com avalen els increments pressupostaris successius, any rere any, altres aprofiten qualsevol oportunitat per intentar manipular els col·lectius més vulnerables en benefici dels seus interessos de partit. Des del populisme i la ignorància.