El debat del pressupost de dijous va ser una mostra més del moment polític que viu el nostre país. Divisió, crispació, electoralisme i cares llargues. Retrets dels uns i els altres i poca capacitat de treballar junts. No és estrany, però, que cadascú miri de treure rèdit electoral de les seves decisions, només hem de mirar al nostre costat per veure les males arts de la política en un joc brut sense precedents. En un moment de màxima tensió com es viu a Andorra –i fins i tot de divisió– sembla que tot s’hi val. Els uns perquè tenen majoria i tiren pel dret sense comptar amb ningú, i els altres perquè des de la minoria intenten boicotejar, per fer-se veure en el debat per posicionar-se millor. Independentment de les diferents posicions polítiques, totes per a mi lícites i defensables, sembla que es prioritza el discurs fàcil i la demagògia. La bipolarització del darrer any al nostre país és més que evident. I com no, la política i el treball en equip se’n ressenten. Els afers extrapolítics afecten les relacions, que estan plenes de fílies i fòbies. Del terreny dialèctic, la guerra ha passat al judicial en alguns casos, i mediàtic en altres. Andorra s’ho juga tot, el futur dels seus habitants, la prosperitat de la qual hem gaudit. La imatge d’Andorra està tocada, només hem de parlar amb els empresaris i ciutadans que veuen com la manca de confiança, ja ho diuen que el diner busca sobretot això, afecta l’economia del nostre país. La pèrdua de credibilitat, d’estabilitat i fortaleses del país ens afecta a tots. Més enllà dels partits i dels interessos egoistes i de poder personal hi ha els habitants del país. No oblidem que és també responsabilitat de tots que funcioni, que no regni la tenebra i tornem a brillar