Distrets com ens té el nou president dels Estats Units, correm el perill de passar per alt altres titulars de l’actualitat internacional tan entretinguts o més. Aquesta setmana hem sabut que Nicolas Sarkozy, expresident de la República Francesa, s’asseurà a la banqueta dels acusats per respondre del finançament irregular de la seva campanya electoral de l’any 2012. La cosa no acaba aquí. Al Partit Republicà (UPM), el seu, l’actual candidat a les presidencials, François Fillon, s’ha vist obligat a comparèixer en públic demanant disculpes perquè va col·locar la seva dona i els seus fill en feines fictícies, per les quals es van embutxacar 900.000 euros, ella, i 84.000 euros, els fills. De l’altre costat dels Pirineus ha saltat la notícia que Ana Mato, exministra del PP, ha estat cridada a declarar, sí o sí, pel tribunal de la Gürtel com a “partícip lucrativa”, en la conxorxa del mateix nom. Sorpresa! també hem sabut que Rodrigo Rato, ex de càrrecs varis i diversos –ministre, president de l’FMI i de Bankia, etcètera– afegeix al seu currículum el títol d’evasor d’impostos, amb la gens menyspreable xifra de 6,8 milions d’euros no declarats entre els anys 2004 i 2015. Es veu que el de professor que alliçonava la ciutadania sobre honestedat i ètica no l’omplia del tot. Resumint, que potser ens hauríem de fixar una mica menys en el que fa l’oncle Donald, pallassades incloses, i posar més atenció en el que passa al nostre entorn. Més que res perquè en Trump només fa quatre dies que fa política i els abans esmentats d’això ja en tenen el cul pelat.