Primer va ser Primark, ara fa un parell d’anys, amb una remesa de sostenidors amb farcit per a nenes de sis anys. Ara arriben les disfresses d’infermera sexi per a nenes de cinc a 14 anys. Amb bruses ben escotades, faldilles curtíssimes, talons i posat provocatiu. Cada vegada l’adolescència arriba abans. Sigui per les hormones que ingerim a través del bestiar, sigui per una societat que sembla que només vulgui joves entre les seves files. Ni nens, ni vells. Només joves, eterns. Com abans millor, i si pot ser, per sempre. Les nenes sempre hem jugat –algunes, eh?– a fer de dones grans. Jo li agafava els talons a la meva mare i anava amb set anys cataclin cataclan per tot el passadís, destrossant-me els turmells. Em pintava els llavis quan no em miraven, i la meva filla fa exactament igual. Però encara que en Trump no ho sàpiga, no totes les dones responen a aquest patró. I vaig més enllà, d’aquí que vagin amb tanga a l’escola, que es posin sostenidors quan ni tan sols han aparegut els botons mamaris o fabricar, vendre o comprar –perquè imagino que algú les compra, a part dels pedòfils– disfresses per a nenes amb aquesta càrrega sexual, em sembla completament fora de lloc. Perquè estem sexualitzant les nenes quan no toca, perquè estem alimentant trastorns alimentaris i el bullying, amb actituds que després són criticades o fins i tot ridiculitzades a les aules, perquè, i això al meu parer és el més greu, estem donant i oferint a les nostres filles i fills una imatge distorsionada de les dones i del seu paper social. Que n’hem fet de la innocència? I del seny?