Després de veure el titular al Diari amb l’afirmació que el Govern considera que ha quedat enrere la crisi, no he pogut fer altra cosa que connectar-me a l’Spotify i cercar un dels meus grups musicals de referència, Supertramp, i començar a escoltar la play list del seu quart àlbum, publicat el 1975: Crisis? What crisis? Segurament no és un dels seus millors àlbums, o així ho va considerar la crítica del moment, però es va reconèixer que les lletres representaven molt bé la pèrdua de valors morals en el món. Doncs sembla que en aquest estadi ens trobem, en el de la imatge de portada de l’àlbum de Supertramp: un home assegut a la cadira sota una ombrel·la com si estigués a la platja però amb tot un caos al seu voltant. Si bé les xifres macroeconòmiques que el Govern relata constaten una millora, les conseqüències de la crisi en cap cas han estat superades. Només cal veure les dificultats en l’economia domèstica de moltes famílies, o a aquells que no han pogut tornar després de marxar del país per la destrucció de treball, o el talent andorrà que emigra. Mentre moltes famílies segueixin patint les seqüeles i el país no hagi canviat el rumb en el marc d’un nou model econòmic, mai podrem dir que hem superat la crisi. Potser ja no es recorden que a la global compartida amb la vella Europa, en tenim una de pròpia, estructural. Sovint fa la sensació que no s’ha après res dels anys més durs d’aquesta doble crisi i que els nostres governants continuen amb mentalitat de deu anys enrere amb polítiques d’inversions com el ràfting pel Valira, l’edifici The Cloud, el casino o l’espectacle de llums al riu al seu pas per la Rotonda. Definitivament, no n’han après.