Estem sobreinformats diuen alguns, en una societat amb accés il·limitat a la informació sense cribratge, ni filtre. No podem saber si tot el que es publica està contrastat i si és verídic o no i si té una intencionalitat obscura. Tampoc no podem evitar comentaris, opinions viscerals i de vegades insults. És el preu que hem de pagar per aquest nou model, i de fet té els seus pros i els seus contres. És bo per a nosaltres tenir tantes fonts i tantes versions d’un mateix fet? Hi ha qui considera que el poder de les xarxes i l’accés de tothom a tenir una veu pública pot perjudicar i confondre la massa i pot ser mal utilitzat per alguns; per contra, altres consideren que és una democratització de la informació, que abans estava només sota el poder d’uns pocs poders fàctics i econòmics que manipulaven la societat amb el control i el poder que exercien. El cert és que tenim al nostre abast una incansable muntanya de documents, opinions, posts, tweets de tots els temes i debats. El secret per no perdre’ns es troba a destriar, buscar fonts fiables, com acostumem a dir entre els periodistes, persones en qui confiem, que sabem que són rigorosos i professionals, i descartar els que fan de la manipulació maquiavèl·lica la seva línia. No ser lloros de repetició d’un pensament únic i desenvolupar el nostre pensament crític. Ser capaços d’avaluar els fets amb les evidències i les opinions i formar-nos la nostra, una de pròpia, i en la mesura que puguem, aportar-hi elements nous. La pluralitat ha de ser riquesa i no demagògia.