Moltes vegades caiem en l’error de la rutina, la complaença sobre nosaltres mateixos, la supèrbia de pensar que ho sabem tot i l’oposició de fer i conèixer coses i persones noves. Dic tot això perquè en un entorn que canvia constantment hem de fer l’esforç evolutiu. Si una cosa no funciona no continuem intentant-la quaranta vegades igual, busquem altres enfocaments; si un tema es pot millorar, donem-li la volta i fem-ho. La intel·ligència no és només el coeficient que tenim en fer un test, ni la nota que ens posen o la quantitat de coses que podem aprendre. És l’habilitat de resoldre situacions, conflictes, plantejant nous punts de vista. Creativitat, talent i inspiració, aquests són els pilars de la nova intel·ligència. Un nou enfocament ens pot portar a l’èxit. D’aquí la necessitat d’absorbir com a esponges, d’escoltar el nostre entorn i de saber en cada moment estar al nostre lloc. Una persona a qui admiro profundament, deia que tots podem ser drapaires i prínceps. Efectivament tots podem menjar pizza amb les mans i l’endemà seure en una refinada taula amb caviar d’Iran. A cada lloc i moment el que li correspon, i en cada situació gaudir de les mans untades, de les estovalles de lli i la coberteria de plata en un bon restaurant. El mateix passa amb les persones. Podem aprendre de totes i cadascuna d’elles. Tothom té alguna cosa a ense-nyar i a aportar-nos, només hem de saber escoltar. Cadascú des de la seva perspectiva ens donarà un punt de vista diferent que ens enriquirà. La riquesa no està en el que tenim, ni en el que aparentem, està en el que hem après; a caure i aixecar-se, a empatitzar i a ajudar, en definitiva, a seguir endavant.