Insisteixo

El feminisme és, segons el Diccionari de la llengua catalana, un moviment que té com a finalitat, aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte de l’home. Hi insisteixo perquè encara hi ha qui considera que masclisme i feminisme són dues cares d’una mateixa moneda. Hi insisteixo perquè encara hi ha qui es defineix com a feminista però sempre amb l’afegitó de: “però jo no sóc radical”, com si es pogués ser un defensor dels drets humans a mitges. Hi insisteixo perquè encara hi ha qui es pensa que ser feminista és cosa de dones. Com si la violència sobre les dones l’exercissin només les dones, o el sistema patriarcal no tingués res a veure amb els homes. Hi insisteixo, perquè sembla mentida que a aquestes altures, encara cobrem menys per fer la mateixa feina en igualtat de condicions, treballem més a casa i assumim encara en desigualtat la cura dels fills i les filles. Perquè el cos de la dona és moneda de canvi legal, perquè es banalitza i s’utilitza per vendre i no per empoderar-se. Hi insisteixo perquè fins que no assumim tots i totes que no podem continuar mantenint els estereotips de gènere i comencem a canviar des de dins cap enfora, continuarem igual. I això ens perjudica a tots, no només a les dones.

No es tracta de ser iguals. Es tracta de tenir les mateixes oportunitats, drets, deures i possibilitats. Trencant prejudicis i fent un cop de mà a nivell institucional per corregir les derives històriques. I d’això se’n diu aplicar quotes, equiparar drets i deures en la maternitat i sancionar les discriminacions.

La resta són discursets buits.