Un francès, una alemanya, un italià i un espanyol. Podria ser el començament d’un acudit dolent (i encara s’ha de veure si no ho acabarà sent) però és tan sols una descripció dels col·legues que s’han trobat a Versalles per “reflexionar” sobre els destins d’Europa després del “Brèxit”, segons han explicat ells mateixos. D’entrada, la fórmula que han esbombat als quatre vents és que cal una “Europa a dues velocitats”. Si no fos així, “Europa explotarà”, segons l’auguri de François Hollande. És a dir, davant el lema La solució per a Europa és més Europa, els quatre de Versalles venen a proposar que la solució per a Europa és que els estats recuperin part de la minsa quota de sobirania que van cedir en nom de la construcció europea i anar cadascú a la seva d’ara endavant, i qui no pugui seguir l’estela ja s’ho farà. La proposta, però, no és nova. Ja s’havia defensat en el passat, sobretot per Alemanya, però, com que la situació econòmica era ben diferent, s’anava contemporitzant com es podia, malgrat que en alguns aspectes, com ara la moneda única, ja s’aplica de fet, i tampoc no es pot dir que hagi reeixit gaire en vista de les febleses derivades d’implantar l’euro sense afermar primer una veritable i sòlida unió política que la crisi ha deixat al descobert. En tot cas, si volen ser creïbles, hauran d’explicar molt bé els presumptes beneficis d’una Europa a dues velocitats per al conjunt de la Unió Europea, i com afectarà, per exemple, processos com el que negocia actualment Andorra; perquè, si no és així, semblarà més aviat que l’explosió que diu Hollande la volen evitar pel procediment de forçar una demolició controlada (!?).