En una setmana en què ha estat portada el tema de la igualtat de la dona m’agradaria recollir diferents reflexions. És evident que homes i dones no som iguals, no, no ho som afortunadament… Cadascú des de la seva condició aporta coses diferents, té visions diferents i habilitats diferents, tampoc són iguals tots els homes entre si. La riquesa es troba en la diversitat i la unió. Això, però, no implica, que per la condició sexual, hàgim de ser tractats de forma desigual. El que encara no hem assolit és que la dona tingui les mateixes oportunitats que l’home, que la dona accedeixi amb facilitat a llocs directius i que els sous per una mateixa feina siguin paritaris entre sexes. Estem en un món en què, no ens enganyem, dominen els homes. Segons la BBC hi ha 19 dones a tot el món que governen el seu país, el que representa menys del 10% del total, i els països on la igualtat és més elevada són Islàndia, Finlàndia i Suècia. Canviar la tendència no és fàcil, tenint en compte que dubto que hi hagi una voluntat seriosa de fer-ho, però enrocar-se en posicionaments extremistes intentant emular la condició masculina, tampoc. Reivindiquem la nostra feminitat, el nostre sisè sentit i delicadesa que ens caracteritza. Explotem les nostres virtuts i capacitats per ser el que vulguem ser sense pretendre copiar/imitar els comportaments purament masculins. Ser lliures és fer les coses a la nostra manera, no demostrar que som idèntics. Es tracta de tenir les mateixes oportunitats, de no estar discriminats, de respecte i també d’acceptació, es tracta de pintar el quadre de molts colors i matisos.