A poc a poc va fent camí. La impressió és que va sortir reforçat del debat monogràfic sobre polítiques socials i seguretat social del novembre passat, i a partir d’aquí ha estat suficientment hàbil per donar una imatge de gestió positiva en aquells temes de la seva àmplia cartera ministerial: un dia ens anuncia que la cotització dels autònoms serà més justa, un altre ens dona la xifra més baixa dels darrers vuit anys de persones cercant feina; rodejat de les entitats socials ens presenta el Llibre blanc de la igualtat, i el dia de la dona afirma que es premiarà les empreses que apostin per la igualtat de gènere... i així un rere l’altre. Fins i tot el col·lectiu de la policia accepta la nova llei sense presentar cap acció contra els canvis.
Distanciat de les agres lluites entre majoria i oposició, aliè als casos que han comportat dimissions en el bàndol taronja, inhibit de tota polèmica sobre l’afer BPA (lluny queda ja en l’imaginari col·lectiu aquella ombra de dubte sobre els diners que la seva família va retirar de l’entitat quan va esclatar tot l’afer: va ser destre donant explicacions a l’opinió pública), Espot es va obrint camí, potser sense saber ben bé encara la destinació final, però situant-se en bona posició per quan arribi el moment i toqui el que toqui fer. L’èxit del seu posicionament rau en l’estil que res té a veure amb la praxi de determinats polítics, ja sigui al Govern o a l’oposició, que només entenen el noble art de la política des de l’exercici de la mentida i el tacticisme. Una altra cosa és si un està d’acord o no amb les idees que representa.