La nostra societat, el nostre entorn, es polaritza. Sembla que anem cada cop més als extrems deixant el centre. I no parlo de política, perquè aquí continua regnant l’ambigüitat a la caça del vot, un lloc on és més fàcil conviure amb la indefinició per evitar justificar canvis de rumb. Parlo de rics i pobres, de països desenvolupats i els que no, de dominadors i submisos, i sobretot de bons i dolents. El nostre món està ple de polaritzacions, i no estar en una categoria pressuposa moltes vegades estar just en la contrària. Els matisos són importants, en ells s’hi troba l’essència de cadascun, el que ens diferencia i ens fa únics i especials. Els bons poden ser de vegades dolents, poden, i això no els categoritza. Sovint explico, perquè els més petits entenguin d’una forma visual el comportament humà i la necessitat de treballar la formació dels valors, que hi ha gent que és llum i altra, foscor. Una metàfora de la bondat i la maldat polaritzada en colors, direu, i hi afegeixo, però, que tota llum per més forta que sigui té moments en què un núvol li fa ombra i que l’obscuritat pot il·luminar-se si li ensenyem el camí per brillar. El materialisme, l’enveja i l’odi ens empenyen a l’abisme de les tenebres, mentre que l’amor, la generositat i el perdó impulsen l’ascens a la llum. En els moments més estressants i crispats de la nostra vida mostrem quines són les essències que formen el nostre perfum, els sentiments i els valors més profunds. Si bé tenim una personalitat, és mal·leable, dins nostre està caminar cap a la llum o la foscor. Com dirien els amants d’Star Wars, ser un jedi o caure al cantó fosc.