Eterna joventut

Aquella frase que, a partir de certa edat, tothom té la temptació de pronunciar en un moment o altre de la seva vida (“qui pogués tornar a tenir 20 anys, però sabent el que sé ara”), en un futur no gaire llu-nyà podria deixar de ser l’expressió d’un desig per esdevenir una oferta més en el catàleg de prestacions de la professió mèdica. Tot depèn dels resultats de la fase experimental en humans d’un nou fàrmac que s’ha assajat amb èxit en ratolins i que serveix per revertir l’envelliment cel·lular i els efectes de la radiació a l’organisme. La troballa l’ha fet un equip d’investigadors de la Universitat de Nova Gal·les, a Sydney (Austràlia), que ha publicat les seves conclusions a la revista Science. Segons diuen, aquest nou fàrmac podria ser molt útil per tractar malalties associades a l’envelliment i per combatre els efectes secundaris de la quimioteràpia. I, obviament, obre un camí de recerca en relació amb la possible regeneració dels teixits de l’organisme, la qual cosa condueix directament a eliminar l’elixir de l’eterna joventut de la llista de somnis inassolibles de la humanitat. No és el primer cop que una colla de científics esmerça el seu talent a cercar la manera de guanyar la partida a l’envelliment, però el que crida l’atenció en aquest cas és que s’ha trobat que en tot el procés estudiat té un paper clau un metabòlit derivat de la nicotinamida, que, pel que he pogut esbrinar, no és altra cosa que òxid de nicotina! Ves per on; amb tantes campanyes contra el tabac com s’han fet els darrers anys, no deixaria de tenir la seva gràcia que ara es descobrís que fumar-se un bon havà et rejoveneix un parell de setmanes, com a mínim.