Conèixer Jordi Alumà als seus 93 anys i amb 80 anys dedicant-se a la pintura és un plaer pràcticament indescriptible. Ell no es cansa de repetir que es troba en el darrer tram de la seva carrera artística, fet que queda desmentit immediatament quan de seguida et parla de nous projectes que té al cap i que ja comença a desenvolupar en el seu estudi d’Alella. Compartir amb ell converses, escoltar-lo explicant moments de la seva vida inconfessables, ja sigui en companyia dels seus amics o amb la de fills i nets, i amb aquell sentit de l’humor d’una persona venerable i afable, constata que estàs davant d’una ment lúcida i incansable i que tot elogi a la seva persona és poc. Les seves obres les podem veure exposades durant els dos pròxims mesos de la mà de la galeria Art al Set, a l’Andorra Park Hotel. Hi predominen la sèrie de caps de dona, pintats amb pastel sobre paper japonès, però també podem gaudir d’alguns quadres de fa 30 anys pintats amb la tècnica de la qual va ser i és un mestre: la de tremp d’ou sobre taules de fusta. Alumà ens presenta la seva obra amb una frase: “he copsat la subtil meravella de la felicitat pintant als meus 93 anys”. Quina gran frase!, un pot pensar que quan s’arriba a aquesta edat, als 93, ja està tot fet, que l’únic que ens queda és esperar el dia del judici final. Però ell ens demostra que no és així, que encara pots arribar amb plena lucidesa per fer allò que t’agrada fer, allò que has estat fent durant tota la teva vida, pintar, i a sobre, trobar-hi la felicitat fent-ho. Subtil... la tenuïtat extrema, la percepció de la finesa tan difícil de copsar... No ens revela això una gran agudesa mental del seu autor? Excels!