La seca, la meca i...
Piqué, el problema?
Piqué ha dinamitat el bon rotllo dins la selecció espanyola. Piqué ha espatllat la entente institucional entre Madrid i Barça. Piqué és un irresponsable amb incontinència verbal. Piqué és un piròman de les xarxes. Piqué és políticament incorrecte. Piqué és un independentista. Piqué és un terrorista. Piqué va matar Kennedy. Tots contra Piqué... El seu crim? Tenir opinió pròpia, i el que és més greu, expressar-la públicament amb l’agreujant de ser català i del Barça. A les Espanyes, que dicten pena d’un any de presó per fer acudits de Carrero Blanco a les xarxes, això no és de rebut. Diguin el que diguin detractors i (falsos) defensors, el problema no és ell. Aquesta moto no la compro. Gerard Piqué a més de futbolista és persona –fet no tan evident com pugui semblar a primera vista, en alguns casos–. El problema és que trenca el clixé que té adjudicat. És un futbolista, oi? Se suposa que ell i els seus companys són notícia extraesportiva per anar de festa i/o beguts; per tenir una nòvia model espatarrant; o per discutir amb la parella; o per lluir esportiu i malbaratar els diners a tort i dret. Tot això, lluny d’incomodar, genera admiració i enveja entre el respectable. Seguint el guió establert no molesta, i menys al poder. A Piqué, córrer darrere d’una pilota no li anul·la la capacitat de raonar i opinar sobre el món que l’envolta, i accepta les conseqüències que això comporta. No es deixi enganyar amable lector, Piqué, faci el que faci, és molt conscient dels seus actes. Com deia Brassens: “al meu poble, i no és pretensió, tinc molt mala reputació. Obri el bec o em quedi callat, em miren com a un empestat”. I se li’n fot!