'Agenda.ad'

Sempre ha passat. I és que no acabem de trobar-li el punt a això d’anar organitzats. Des de fa anys que passa, però d’un temps ençà, de manera més punyent es multipliquen les propostes culturals a casa nostra. Es multipliquen, i es divideixen, ja que malgrat els esforços de l’agenda.ad, continuem tenint incomprensibles coincidències en el calendari. Fins a quatre actes, tres d’ells de caràcter literari, hi va haver dimarts passat. I així gairebé cada dia. Uns perquè no s’ho miren, d’altres perquè s’ho troben malgrat haver fet la tria quan no hi havia res previst aquell dia, altres perquè donen per fet que el seu muntatge, proposta, presentació o conferència està a un altre nivell i no cal combinar-se amb ningú. El resultat: el trist espectacle de veure sales mig buides quan podrien estar plenes. No serveix de res tenir una eina –millor o pitjor, però l’única eina que tenim a hores d’ara– com és l’agenda.ad per gestionar les activitats, si no hi ha una voluntat ferma per part de tots els actors de jugar amb les seves normes del joc i adaptar-s’hi quan toca. Això, i aquesta mania que sembla que tenim de no programar –si no és que és inevitable– cap acte fora de la triada estrella de dimarts, dimecres i dijous. Alguna cosa caldrà fer, perquè és una autèntica llàstima no arribar a tot arreu per manca d’informació o per la prepotència i nul·la previsió dels que no tenen en compte que potser aquell dia no és el més adient per fer una altra activitat similar. Només cal una mica de respecte pels altres agents culturals, i sobretot una mica d’empatia amb el públic que vol i dol.