Llegeixo al BOPA amb sorpresa el decret d’aprovació del pla de control fiscal del 2017, en què es marquen d’alguna manera les pautes que s’han de seguir per investigar els obligats tributaris per part dels inspectors. Llegeixo al mateix frases tals com: investigar un nombre d’obligats tributaris limitat, comprovar en profunditat determinades rendes amb elevat risc de frau, comprovació de liquidacions i requeriments de no declarants...
Per a l’IGI, control sectorial de repercussió al tipus reduït, aplicacions incorrectes d’IVA, control d’inversions i activitats submergides... Per a l’IRNR, control de les rendes immobiliàries amb relació als CDI... Per a l’IS, control de deduccions, inversions, llocs nous de treball, dividends dels administradors, amortitzacions... Per a l’IRPF, control de la renda de les activitats, de les inversions deduïdes, de les rendes retingudes i exemptes. I altres controls varis...
El que no entenc és per què s’ha de fer un decret per al 2017 per a causes que no s’haguessin de controlar anteriorment. Què vol dir tot plegat? Senzillament, vol dir que fins ara anaven tots plegats una miqueta de cul i no donaven a l’abast amb tantes declaracions, no controlaven res en absolut, i ara mateix es veu que la situació s’ha normalitzat bastant i hi ha molta gent amb poca feina i aquesta s’ha de repartir adequadament. Fins al punt de controlar absurditats i bajanades, demanant fins i tot dades que no aporten res.
Una cosa és controlar i una altra molt diferent és tocar els nassos.