Tradicionalment, la son sempre ha tingut mala premsa; i els dormilegues, encara més. Han calgut anys i anys de recerca fins que la ciència mèdica finalment ha aportat arguments incontrovertibles contra aquest prejudici ancestral, més propi de cultures primitives que de la civilització de la informació i l’entreteniment que diuen que estem bastint. Dimarts en parlaven a Els matins de TV3. Segons explicava el Dr. Antoni Díez, cronobiòleg i catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona, un dèficit de son de tres hores provoca una disminució de facultats equivalent al llindar crític de la taxa d’alcohol en sang (podeu veure el clip sencer a TV3 a la carta). I afegia que, en contra del que se sol dir, que dormir és no fer res, l’activitat fisiològica mentre estem adormits, a més de ser força intensa i complexa, és bàsica i ineludible per a la regeneració del cos i per al bon funcionament del cervell. Si ens prenguéssim seriosament la importància del son per a gaudir d’una bona salut (i de bon humor), l’hauríem de reivindicar com l’eix principal per a l’organització de la vida familiar, social i laboral, i desterrar per sempre més l’actual concepció del treball assalariat, basada en una falsa idea de productivitat (no és produeix més per ser-hi més hores tancat al mateix lloc) i en un esquema d’horaris que, malgrat la progressiva reducció de la jornada laboral, encara és hereu de l’inici de la revolució industrial i, per tant, manifestament inadequat per a un món cada cop més depenent de la tecnificació i robotització dels processos productius. I encara podria dir molt més, però haurà de ser després de la becaina. Bons somnis a tots