Penitents

Amb la corrupció escalant posicions en el rànquing de problemes de la ciutadania espanyola és curiós, per no dir directament vomitiu, escoltar i llegir l’argumentari dels implicats en alguna de les múltiples trames i causes obertes. Infantes reials, cunyats reials, exministres, alts càrrecs, directors de cossos i forces policials, presidents de comunitats autònomes, diputats, alcaldes, regidors, empresaris de primera a tercera... Tant se val el càrrec i la feina o la filiació política (amb PP i PSOE al capdavant, només faltaria!) del declarant. Del primer al penúltim (algun deu tenir un bri de vergonya i dignitat) tots compareixen declarant-se víctimes d’una conxorxa. Lluny de ser els instigadors, actors, incitadors, beneficiaris o encobridors del delicte que se’ls imputa –sempre presumptament– ells en són part perjudicada fins al punt que no perden temps per aclarir el seu paper dins l’auca de torn, no. L’esmercen amb amenaces querellants i ara que arriba la Santa Setmana, fent de penitents. Centrant-nos en el PP, una setmana més en el Top-10 de la corrupció pel cas de la “brigada policial patriòtica” creada per lluitar contra l’independentisme català i Podem; un altre element que grinyola és la seva obsessió per excloure el líder màxim de qualsevol sospita de coneixement. Coneixement dels assumptes s’entén. Un argument que no s’aguanta per enlloc des de fa un munt de cor­rupcions. Quina mena de líder del partit i president del govern és Rajoy? Fa molta por pensar que no s’assabenta d’una merda. Perquè Don Mariano, contràriament a Fèlix Millet, no deu anar gaire medicat. O sí?