Pasqua, la nit es torna dia

Avui és la gran festa cristiana. El gran diumenge. Dia del Senyor.

La matinada d’aquest diumenge, la tomba on sepultaren el cos de Jesús es remogué, la llosa s’esbotzà i tota l’estança s’omplí de llum. La nit es tornà dia.

Era de nit: quan la Magdalena plorava sense il·lusió davant la tomba.

S’ha fet de dia: quan Maria ha trobat l’Amor fet hortolà.

Era de nit: mentre Jesús restava mort.

S’ha fet de dia: Crist és viu.

Era de nit: mentre regnava la corrupció.

S’ha fet de dia: s’oloren perfums de l’Esperit.

Era de nit: quan, camí d’Emmaús, creixia el desengany.

S’ha fet de dia: regna l’alegria i l’amor entre els apòstols que han vist el Senyor.

Era de nit: mentre se sentien paraules de desgràcia i de tristor.

S’ha fet de dia: s’anuncia l’evangeli, paraula de vida.

Era de nit: mentre es lamenta el bes traïdor.

S’ha fet de dia, quan es recorda el pa compartit.

Era de nit: mentre algú es pregunta: on és Déu?

S’ha fet de dia, quan hom diu Pare nostre...

Era de nit: el protagonista és el jo.

S’ha fet de dia, els protagonistes són els germans.

S’ha fet de dia per sempre: Crist ressuscitat és el sol de justícia i de veritat... El sol sense posta.

Des d’aleshores, la vida humana adquireix una nova dimensió. Tots els horitzons s’amplien sense límits. La mort rendeix la seva dalla macabra als peus del Ressuscitat.

La resurrecció de Jesús no és un fet individual, que solament l’afecta a Ell. És un dinamisme que es contagia. La resurrecció és imparable i ens afecta a tots. Ens hauria de ressuscitar i transformar. Viure ressuscitats és viure alegres, confiats, en la llibertat i en l’amor. Joiosa Pasqua a tots.

(Inspirat en un Quadern de

Càritas)