Ja sé que tothom a la seva feina, sigui la que sigui, ha de fer-ho de la millor manera possible. Els uns en sabran més, altres potser menys, ningú neix ensenyat en cap tasca. N’hi ha que hauran cursat estudis i que han tingut la sort de poder treballar en allò pel que s’han format, altres que tot i cursar uns estudis no poden fer la feina per a la qual han estat preparats. N’hi ha també que no han tingut la sort de poder fer cap carrera, cap formació professional, fins i tot potser cap tipus de formació o estudis...
I també n’hi ha que desgraciadament no tenen feina.
Sigui quina sigui la situació de cadascú, el més important és el tracte amb els altres a la seva feina. I aquest és precisament el que tinc ganes de comentar avui.
Sento moltes vegades a dir: “És la seva feina, per això el/la paguen.”
El tracte humà, personal, amable... que he constatat els darrers dies en molts llocs, no es paga amb diners, surt de cada persona.
Per aquest motiu vull agrair en nom de tota la meva família el tracte que hem rebut de molts professionals, tant del sector sanitari com no, amb els quals hem estat en contacte els darrers dies. (No poso noms, ells ja saben perfectament de qui parlo.)
Moltes gràcies a tots aquells que tot i fer la seva feina van més enllà del que els obliga.
Esperant al mateix temps que aquest tracte es traslladi a altres llocs, oficials o no, i que avui en dia encara els manca aquest plus que, com abans he dit, no es paga amb diners, sinó que surt de cada persona.