Hi havia una vegada un cavaller que vivia en una torre entre estris d’or, murs d’odi i perfums de tristor. Tenia tot el que es pot somniar: riqueses, menjar, joies, servents, belles dames i vassalls, però ni els presents més valuosos aconseguien il·luminar els seus blaus ulls ni apagar el foc interior que el cremava des de feia temps. Un dia mentre passejava pels seus immensos jardins, plens de falsa bellesa i olors decadents, va sentir el riure d’una donzella, intens i fresc, espontani i generós. Amb ella es va atrevir a recórrer, més enllà de les muralles, el seu regne i descobrir què s’amagava darrere dels petits pobles i boscos de seu comtat. Va prescindir de béns materials i va dormir al ras, va escoltar històries i va banyar-se a l’aigua freda del riu. Va escalar muntanyes i baixar valls i va compartir experiències amb els seus súbdits més humils. Estava descobrint l’essència de la bellesa i l’amor sincer. Després del seu breu viatge va tornar a palau, era el mateix castell però semblava tan diferent… Els murs no eren tan alts ni els boscos espessos, l’or no l’impressionava ni l’olor dels perfums. El viatge l’havia transformat a decidir donar riqueses als més necessitats i obrir les portes al poble, celebrar festes i abolir vassallatges tirans. La donzella havia fugit. No sabia on podia ser, potser obrint l’ànima a nous cavallers cecs de cobdícia i rancor que necessitaven un viatge interior. Però ell se sentia feliç, la princesa l’havia rescatat i havia vençut el drac que vivia, cremava el seu interior. Tots tenim un drac que crema i una princeseta que vol regnar. Bon dia de Sant Jordi.