Després d’haver passat un any al dic sec en un psiquiàtric de Reus, l’Arseni Sugranyes ha reaparegut amb un volum de proses inclassificables, entre l’assaig, les memòries, la narrativa i la poesia: Paliperidona, un resum al·lucinat sobre la fragilitat humana i la capacitat de redempció. El títol original, Gazofilaci, va ser rebutjat per l’editor, amb l’argument que ningú no sabria que era la cambra del tresor del temple de Jerusalem i, per extensió, les guardioles de les esglésies. Li ha publicat una editorial minúscula: Llibres del Callís, que es caracteritza per la seva pèssima distribució i la seva nul·la política de difusió. La portada, barroca i lletja. La caixa de text, sense marges. La tipografia, vulgar: una Times New Roman, havent-hi les Dante, les Garamond Stempel, les Simoncini! Fins i tot el paper, d’un blanc tan blanc que fa mal als ulls. El llibre no ha estat ni tan sols corregit. Hi ha els diacrítics ara proscrits, redundàncies i imprecisions que haurien pogut ser esmenades sense dificultat. El llibre ha arribat amb comptagotes a les llibreries, on ha quedat diluït en l’oceà de les novetats com si fos un principi actiu homeopàtic. Però l’Arseni no ha perdut l’esperança. El dia de Sant Jordi es va mudar, va anar a la paradeta trista de l’editorial i en va signar dos, un a la germana de l’editora i l’altre per error. Al vespre se’n va anar cap a casa, esperant amb candeletes les llistes dels més venuts. Ell no hi era. L’any vinent, si Déu vol i em dona salut, va pensar.