Sempre he estat partidari d’aprofitar l’enorme cabal que els nostres servidors públics acumulen al llarg dels anys que estan en exercici i ser capaços d’escoltar-los, impregnar-nos del seu coneixement per adaptar-lo als nous temps i, finalment, prendre’l en consideració. Quan l’actual cap de Govern reuneix els seus antecessors per explicar-los, i copsar les seves impressions al mateix temps, sobre determinades accions polítiques com poden ser les relacions amb Europa, o quan s’ha aprofitat l’experiència d’alts càrrecs com exsíndics per representar el país en tant que ambaixadors especials, ho he considerat una molt bona iniciativa.
Aprofitem poc la saviesa dels que han estat durant temps exercint càrrecs públics. La recent aprovació de la llei de creació de la Gesco, que no és altra cosa que la mutació de l’antiga Associació d’exsíndics i exconsellers generals, hauria de servir per posar en valor la seva experiència i no únicament per fer discursos romàntics com els que ens van oferir els diferents grups parlamentaris quan es va debatre la proposició al Consell. Això sí, sense perdre de vista que la societat avança, que l’Andorra d’avui no és la d’ahir i que, per tant, cal saber situar, analitzar i adaptar a l’actualitat el discurs sobre el qual se sustenta la seva experiència.
Potser és que, al marge del bagatge que ens poden oferir aquells que han acumulat l’experiència en el seu exercici, també ens calen més estudis polítics, sobretot de l’època moderna de la nostra història, per entendre millor on som i cap a on hem d’anar.