L’educació dels nostres fills és un tema que em preocupa, i molt. Preguntes com si ho estarem fent prou bé o no, sobre on es troba el límit entre potenciar la confiança en un mateix i criar nens tirans, com fomentar la capacitat crítica des del respecte i la generositat... Una feina gens fàcil per als pares i mares que esdevé cada cop més complexa. Tenim més informació, més teories sobre quin ha de ser l’estil educatiu per aconseguir resultats, però alhora els múltiples imputs que porta la nostra societat ho fan més difícil. Famílies de molts tipus, amb progenitors de valors diferents, que comparteixen l’educació dels fills però no la línia de valors, influències externes des de les amistats i sobreexposició dels més petits amb l’accés a les noves tecnologies. En un moment complex floreixen tot tipus de problemes que acabaran marcant els nostres petits i la seva autoestima. Difícil inculcar uns valors amb tantes pressions externes, complicat explicar conceptes com ara la bondat, la generositat, l’altruisme o la bona educació davant tants exemples de comportaments agressius, poc morals i egoistes de vegades dels mateixos pares. Ningú té la fórmula perfecta, però l’interès del menor ha de prevaldre per sobre de qualsevol lluita d’interessos o necessitats d’adults. No és fàcil triar la línia més encertada sense perdre plomes pel camí de la feixuga tasca de l’educació. Volem criar fills intel- ligents, forts, exitosos, però sobretot hem de formar persones segures, amb valors, i felices.