Llei de la CASS. Article 8. Tipus de prestacions. D) Capital per defunció: “Destinat a compensar les despeses relacionades amb l’òbit de la persona assegurada.” Al meu entendre, aquest és un article que s’aguanta molt entre cometes i que es presta a interpretacions, que mai seran bones. Val a dir que igual que moltes altres lleis... El que desconeixia fins ara era que un pensionista no és una persona assegurada, o almenys així és com el considera la CASS. Penso que en aquest article la CASS confon una persona “assegurada” amb una persona “assalariada”. Evidentment, els pensionistes no són persones assalariades però penso que sí que són persones assegurades, no entenc doncs per què no poden rebre un capital per defunció. Al final, resulta que fins i tot morir ens costa un munt de diners. Em pregunto què passa si un pensionista perd la vida, pels motius que sigui, i el cònjuge (en cas que en tingui), els familiars (en cas que en tingui), els amics (en cas que en tingui), no poden pagar? I no tingui res al seu compte corrent que es pugui embargar o reclamar... Qui paga les despeses? No entenc moltes coses de la Llei de la CASS, o de la interpretació que en fa aquesta de la mateixa. Situació que em fa pensar que aquesta és una llei que s’ha de revisar i modificar ja. Va ser una llei consensuada (feta entre tots), però desgraciadament mal feta. La revisió o modificació d’aquesta llei hauria de ser una de les prioritats de Govern i dels consellers generals, però veig que de moment estan tots plegats per altres temes.