Tan entretinguts com estem (si més no de frontera cap avall) amb les cartes de la mare superiora, el serial del procés, la desfilada contínua de corruptes il·lustres (a aquest pas, arribarà un moment que anar a la presó serà com anar a un club d’aquells tan exclusius només per a les elits) i els afloraments sobtats del clavegueram polític, i amb l’afegit que fa tot just quinze dies encara nevava, el cas és que a les dates que som encara no he vist cap reportatge com cal sobre les tendències per al proper estiu. Ni pel que fa a dietes ni pel que fa a moda. Com a molt, es pot trobar alguna referència en revistes adreçades al públic femení (és això el que en diuen discriminació positiva?), però, pel que fa al públic masculí, no he aconseguit trobar res de res amb cara i ulls. Em sembla gravíssim que hores d’ara la meitat de la població estigui absolutament desemparada a l’hora de decidir com ho ha de fer per eliminar de manera ràpida i eficaç els mitxelins curosament modelats des dels darrers excessos nadalencs; o que no puguem saber si es portarà la depilació integral o tornarà a estar de moda el cos Chewbacca; o si es podrà aprofitar aquell banyador tipus bermudes amb estampat hawaià o caldrà recuperar la calça curta paquetera estil vintage amagada al fons del calaix. Qualsevol diria que de la nit al dia hem perdut el nord i hem oblidat allò veritablement transcendental per a l’esdevenidor de la humanitat per ocupar-nos de passatemps com el futur d’Europa, la legislatura que li espera a Macron després d’haver guanyat amb tants vots prestats o si el proper curtcircuit neuronal de Trump desencadenarà una nova guerra. On anirem a parar!