“Necessitem sector públic que no depengui dels partits.” La frase és de Mariana Mazzucato, catedràtica d’Innovació Pública a la University College de Londres i la pronuncia en el decurs d’una entrevista feta per Lluís Amiguet, un dels tres periodistes que fan La Contra de La Vanguardia, publicada dimecres passat. Si bé la frase del titular podria emmarcar-se en un discurs típic i tòpic sobre el sector públic i la dependència excessiva dels seus professionals del govern de torn, el contingut de l’entrevista ens aporta una visió sobre com s’haurien de regir els camins de l’economia a partir d’una estreta col·laboració entre sector públic i privat. La seva teoria, portada a la pràctica amb notable èxit, desmunta el sistema liberal i neoliberal, i fa entendre la necessitat d’un sector públic fort i competent que impulsi iniciatives privades per crear un valor conjunt, defugint el tòpic que el sector públic és un paràsit de l’Estat o el sector privat un explotador de treballadors només per a benefici de les empreses. I això com és possible fer-ho? Doncs evitant que el sector públic depengui dels interessos del partit polític que ostenta el govern, evitar confondre la gestió pública amb la dels partits polítics i tenir la mirada més enllà dels quatre anys que hi ha entre eleccions i, per tant, treballar a un termini més llarg que el de la durada d’un govern. És qüestió de creure que des de l’àmbit públic es pot anar de la mà del sector privat, impulsant inversions públiques en iniciatives privades perquè tal com diu Mazzucato en l’entrevista un i altre es necessiten, un i altre són complementaris.