Funcionaris

Darrerament sembla que l’administració sigui l’ase dels cops quan ens enfrontem al dia a dia de la paperassa i la gestió dels afers de tots. És ben cert que hi ha molta feina pendent a fer, només cal veure les deficiències dels sistemes de gestió en línia malgrat els tímids intents de modernitzar-la. Però discrepo sobre que la funció pública estigui sobredimensionada, així, sense matisos. Crec que no està ben definida, que alguns departaments tenen mancances, que hi ha gent incompetent fent feina per a la qual no està preparada, i també que hi ha persones altament qualificades fent tasques molt per sota de les seves capacitats. En aquest sentit, crec que cal un replantejament que permeti la formació continuada per a qui ho necessiti i vulgui continuar dins l’administració (no optativa) i una transversalitat fluida entre departaments i institucions per poder créixer professionalment. No puc entendre com algú –funcionari o no– es pugui plantejar la possibilitat de deixar de formar-se faci la feina que faci. Per tant, quan no surt d’un mateix, hauria de ser incentivada per grat o per força. Un cop fet això, si encara es considera que hi ha massa funcionaris, n’hauríem de parlar, però no abans. Hem de ser prou hàbils per fer créixer l’administració de forma racional i fent ocupar a cada plaça les persones més aptes, i no les més simpàtiques, inofensives o ben relacionades. Qui estigui més format, endavant, i qui no, que es posi les piles, amb el suport de les institucions. Mentrestant, la qualitat del servei hauria de ser prioritària, i l’e-administració un repte urgent.